DIARIS DE PARELLA

EL DIARI D'ELLA

Dissabte a la nit el vaig trobar extrany. Havíem quedat a trobar-nos en un bar per prendre una copa. Vaig ser tota la tarda de compres amb unes amigues i vaig pensar que era culpa meva perquè vaig arribar amb una mica de retard, però ell no va fer cap comentari. La conversa no era molt animada, així que li vaig proposar anar a un lloc més íntim per poder xerrar més tranquil·lament. Vam anar a un restaurant i ell es comportava de manera estranya. Estava com a absent. Vaig intentar que s'animés i vaig començar a pensar si seria per culpa meva o per qualsevol altra cosa. Li vaig preguntar i em va dir que no tenia res a veure amb mi. Però no em vaig quedar gaire convençuda.

De camí a casa, dins el cotxe, li vaig dir que l'estimava molt i ell es va limitar a passar-me el braç per les espatlles, sense contestar-me. No sé com explicar la seva actitud, perquè no em va dir que ell també m'estimava, no va dir res i jo estava cada vegada més preocupada.

Varem arribar a casa i en aquell moment vaig pensar que volia deixar correr la nostra relació. Per això vaig intentar parlar amb ell, però va possar la tele i es va posar a mirar-la amb aire distant, com fent-me veure que tot havia acabat entre nosaltres. Al final vaig desistir i li vaig dir que me n'anava al llit. Més o menys deu minuts més tard, va venir i, per sorpresa meva, va correspondre a les meves carícies i vam fer l'amor. Però continuava tenint un aire distret.

Després vaig voler afrontar la situació, parlar amb ell com més aviat millor, però es va quedar adormit.

Vaig començar a plorar i vaig plorar fins a quedar-me adormida.

Ja no sé què fer. Estic gairebé segura que està amb una altra. La meva vida és un autentic infern.


EL DIARI D'ELL

Ahir va perdre el Barça. Almenys vaig llançar una pols.