Una iaia va anar al Supermercat i va posar a la seva cistella les llaunes més cares de menjar per a gat. Quan estava per pagar a la caixa, li diu amb orgull a la caixera:
"Només compro el millor pel meu gat."
La caixera li respon:
"Ho sento, però no li podem vendre menjar per a gat sense que vostè no ens mostri una prova que en té un. Molta gent gran compra menjar per a gat, per desprès menjar-se’l. La gerència vol una prova de que vostè té un gat. "
La iaia se’n va a casa, agafa el seu gat i el porta al Supermercat. Llavors li van vendre el menjar per a gats.
El dia següent, la iaia va anar al mateix Supermercat i va comprar galetes per a gossos. La caixera aquesta vegada li torna ha exigir una prova que també té un gos, al·legant que molta gent gran a vegades fins hi tot compren menjar de gos per consum propi.
La iaia se’n va a casa i torna amb el seu gos.
Finalment li van vendre les galetes per a gos.
El següent dia, la iaia va tornar amb una petita capsa que tenia un forat a la tapa. La iaia li demana a la caixera que fiqui el dit pel forat de la caixa. La caixera no volia, però la iaia li va assegurar que no havia res a la caixa que li pogués mossegar. Llavors, la caixera ràpidament fica i treu el dit pel forat de la caixa i li diu a la iaia:
" Però això fa pudor de merda senyoraaaaaaa…"
La iaia, amb un somriure d’orella a orella, li diu a la caixera:
"Ara, nena, puc comprar tres rotllos de paper higiènic?"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada