dissabte, de març 29, 2008
diumenge, de març 02, 2008
Jan, de què treballa el teu pare?
Advocat, senyoreta.
I el teu, Laia?
Enginyer, senyoreta.
I el teu a que es dedica, Silvia?
És metge, senyo...
I el teu, Jaumet?
Ell balla a la nit en una discoteca gai...
Com???? - pregunta la mestra sorpresa.
Si, senyo, balla vestit de dona, amb un tanga de tiretes amb lluentons. Els homes li donen copet al cul i li posen bitllets en l'elàstic del tanga. Després i si s'escau... practica el sexe oral o es fa penetrar per alguns euros i algunes vegades s'ho munta amb dos o tres negres, que és el que més li agrada.
La professora ràpidament demana als altres nanos que surtin de l'aula, camina fins en Jaumet i li pregunta:
Jaumet, el teu pare realment fa això?
No senyo. Ara que no hi ha ningú l'hi puc dir......
El meu pare és diputat socialista al Parlament de Catalunya... Però em feia vergonya dir-ho davant dels meus companys.
Advocat, senyoreta.
I el teu, Laia?
Enginyer, senyoreta.
I el teu a que es dedica, Silvia?
És metge, senyo...
I el teu, Jaumet?
Ell balla a la nit en una discoteca gai...
Com???? - pregunta la mestra sorpresa.
Si, senyo, balla vestit de dona, amb un tanga de tiretes amb lluentons. Els homes li donen copet al cul i li posen bitllets en l'elàstic del tanga. Després i si s'escau... practica el sexe oral o es fa penetrar per alguns euros i algunes vegades s'ho munta amb dos o tres negres, que és el que més li agrada.
La professora ràpidament demana als altres nanos que surtin de l'aula, camina fins en Jaumet i li pregunta:
Jaumet, el teu pare realment fa això?
No senyo. Ara que no hi ha ningú l'hi puc dir......
El meu pare és diputat socialista al Parlament de Catalunya... Però em feia vergonya dir-ho davant dels meus companys.
diumenge, de gener 27, 2008
Les coses no sempre són el que semblen
Si mires aquesta imatge des de la teva cadira assegut davant l’ordenador, La Sra. Còlera està a l’esquerra, i la Sra. Calma està a la dreta.
Ara, posa’t en peu i allunya’t 3 o 4 metres de la pantalla… i “voila”. Aquestes han canviat de lloc ! La il·lusió ha sigut creada per Phillippe G. Schyns i Aude Oliva de la Universitat de Glasgow.
El que demostra que no sempre el que veiem és el que tenim davant ! ! !
Ara, posa’t en peu i allunya’t 3 o 4 metres de la pantalla… i “voila”. Aquestes han canviat de lloc ! La il·lusió ha sigut creada per Phillippe G. Schyns i Aude Oliva de la Universitat de Glasgow.
El que demostra que no sempre el que veiem és el que tenim davant ! ! !
El borratxo
Un borratxo entra en un autobús i comença a cridar:
-Tots els pallussos que van al darrere són uns maricons!
Els desgraciats que estan al meu costat són uns cabrons!
Els desgraciats que estan al meu costat són uns cabrons!
I els que van al davant són tots uns caganers!"
El xofer, al sentir això, indignat, frena bruscament, provocant que els passatgers es desequilibrin i caiguin. Aquest para l’autobús, agafa al borratxo pel coll de la camisa i li pregunta, amenaçant-lo:
El xofer, al sentir això, indignat, frena bruscament, provocant que els passatgers es desequilibrin i caiguin. Aquest para l’autobús, agafa al borratxo pel coll de la camisa i li pregunta, amenaçant-lo:
-"A veure, fill de puta, repeteix si t’atreveixes, desgraciat... qui són els maricons, els cabrons o els caganers?"
I el borratxo contesta tranquil·lament:
I el borratxo contesta tranquil·lament:
-"Què collons sé... amb aquesta frenada els has barrejats a tots!"
dilluns, de maig 01, 2006
Alí Babà destronat...
Diversos personatges es van acostar a la seu de la famosa Guia Guiness del records mundials per a "renovar els seus títols":
Va entrar Blancaneus i als cinc minuts va sortir plena d'alegria:
- Segueixo sent la més bella del Món!!
Després va entrar en patufet i als pocs minuts sortia saltant i molt content:
- Encara no hi ha ningú més petit que jo!!
Va entrar Dumbo i de seguida va sortir feliç, batent les seves orelles:
- Encara sóc l'únic elefant volador!!
Va entrar Alí Babà escortat pels seus 40 lladres... i als 10 minuts va sortir vermell de la ràbia, insultant i cridant en veu alta
- Qui cony és l'Alcaldessa de Marbella i els seus regidors??!!!
dimarts, d’abril 18, 2006
ELS TRAUMES D'EN JOSEP
En Josep havia nascut sense orelles. Encara que havia tingut molt d’exit en els negocis, aquest defecte li molestava molt.
Un dia, necessitava contractar un nou gerent per a la seva companyia, i tenia tres persones per entrevistar:
El primer estava molt ben preparat. Coneixia tot el necessari per a desenvolupar el seu treball i era persona molt interessant. Però, al final de l’entrevista, en Josep li va preguntar:
"Ha notat vostè alguna cosa especial en la meva persona?".
“Oh si, clar. No he pogut evitar fixar-me que vostè no té orelles", va respondre.
A en Josep no li va agradar en absolut aquella demostració de sinceritat, i va fer fora al candidat de la seva oficina.
La segona entrevista era amb una dona, estava molt millor preparat que el primer candidat. Però al finalitzar en Josep li va fer la mateixa pregunta:
"Que veu de diferent en mi?".
"Bé", va contestar ella, tartamudejant, "a vostè li... falten les orelles".
Josep es va empipar molt i la va fer fora a crits de l’oficina.
El tercer i últim dels entrevistats era el millor de tots. Era un jove que feia poc que havia obtingut el seu Master. Era molt intel·ligent. Tenia excel·lent presència i semblava ser millor home de negocis que els dos anteriors junts. En Josep estava ansiós, però igualment va continuar amb la rutina i li va fer la mateixa pregunta:
"Tinc alguna cosa diferent respecte als demés?"
Per sorpresa d’en Josep, el jove li contestà:
"Home, clar que si, Vostè fa servir lents de contacte, veritat?".
En Josep va quedar parat i es va donar compte que estava davant una persona increïblement observadora.…
"Com ha pogut saber-ho?", li pregunta.
El jove comença a riure i li contesta:
Obvi !!On collons es penjaria les ulleres si no té orelles?
Un dia, necessitava contractar un nou gerent per a la seva companyia, i tenia tres persones per entrevistar:
El primer estava molt ben preparat. Coneixia tot el necessari per a desenvolupar el seu treball i era persona molt interessant. Però, al final de l’entrevista, en Josep li va preguntar:
"Ha notat vostè alguna cosa especial en la meva persona?".
“Oh si, clar. No he pogut evitar fixar-me que vostè no té orelles", va respondre.
A en Josep no li va agradar en absolut aquella demostració de sinceritat, i va fer fora al candidat de la seva oficina.
La segona entrevista era amb una dona, estava molt millor preparat que el primer candidat. Però al finalitzar en Josep li va fer la mateixa pregunta:
"Que veu de diferent en mi?".
"Bé", va contestar ella, tartamudejant, "a vostè li... falten les orelles".
Josep es va empipar molt i la va fer fora a crits de l’oficina.
El tercer i últim dels entrevistats era el millor de tots. Era un jove que feia poc que havia obtingut el seu Master. Era molt intel·ligent. Tenia excel·lent presència i semblava ser millor home de negocis que els dos anteriors junts. En Josep estava ansiós, però igualment va continuar amb la rutina i li va fer la mateixa pregunta:
"Tinc alguna cosa diferent respecte als demés?"
Per sorpresa d’en Josep, el jove li contestà:
"Home, clar que si, Vostè fa servir lents de contacte, veritat?".
En Josep va quedar parat i es va donar compte que estava davant una persona increïblement observadora.…
"Com ha pogut saber-ho?", li pregunta.
El jove comença a riure i li contesta:
Obvi !!On collons es penjaria les ulleres si no té orelles?
COM ES DIU ALLÒ....?
El fill petit d’un matrimoni, troba al seu pare fotent-se a la criada. El nen va anar a explicar-ho a sa mare el que havia vist; la mare es va empassar la ira i la rabieta, i li va dir: "No diguis res fins que jo t’avisi." Dies més tard era l’aniversari de l’avia i van anar a la festa amb tots els familiars, uns setanta. Quan la festa estava en el seu millor punt apareix la mare del nen i li diu a tothom: Silenci, si us plau que l’Arnau us explicarà una història! Com tot el mon suposava, esperaven algun poema o interpretació teatral, conte infantil o alguna cosa semblant.
Resulta que l’Arnau comença dient: La setmana passada papa va entrar a l’habitació on la noia del servei estava netejant i la va abraçar, li va fer un petó, li va treure tota la roba....."
Per descomptat tothom es va donar la volta per mirar al pare que estava més vermell que un pebrot. Però el nen va seguir explicant: Després de treure-li la roba, ell també es va treure tota la roba. Es van llitar i desprès papa va començar a ficar… a ficar… allò que… es que no me’n recordo com li diuen… I mirant a sa mare que tenia una cara de satisfacció i triomf, li pregunta: “Mama com es diu allò que tu sempre li xumes al veí de davant???”
Resulta que l’Arnau comença dient: La setmana passada papa va entrar a l’habitació on la noia del servei estava netejant i la va abraçar, li va fer un petó, li va treure tota la roba....."
Per descomptat tothom es va donar la volta per mirar al pare que estava més vermell que un pebrot. Però el nen va seguir explicant: Després de treure-li la roba, ell també es va treure tota la roba. Es van llitar i desprès papa va començar a ficar… a ficar… allò que… es que no me’n recordo com li diuen… I mirant a sa mare que tenia una cara de satisfacció i triomf, li pregunta: “Mama com es diu allò que tu sempre li xumes al veí de davant???”
LA VENJANÇA DE LA IAIA
Una iaia va anar al Supermercat i va posar a la seva cistella les llaunes més cares de menjar per a gat. Quan estava per pagar a la caixa, li diu amb orgull a la caixera:
"Només compro el millor pel meu gat."
La caixera li respon:
"Ho sento, però no li podem vendre menjar per a gat sense que vostè no ens mostri una prova que en té un. Molta gent gran compra menjar per a gat, per desprès menjar-se’l. La gerència vol una prova de que vostè té un gat. "
La iaia se’n va a casa, agafa el seu gat i el porta al Supermercat. Llavors li van vendre el menjar per a gats.
El dia següent, la iaia va anar al mateix Supermercat i va comprar galetes per a gossos. La caixera aquesta vegada li torna ha exigir una prova que també té un gos, al·legant que molta gent gran a vegades fins hi tot compren menjar de gos per consum propi.
La iaia se’n va a casa i torna amb el seu gos.
Finalment li van vendre les galetes per a gos.
El següent dia, la iaia va tornar amb una petita capsa que tenia un forat a la tapa. La iaia li demana a la caixera que fiqui el dit pel forat de la caixa. La caixera no volia, però la iaia li va assegurar que no havia res a la caixa que li pogués mossegar. Llavors, la caixera ràpidament fica i treu el dit pel forat de la caixa i li diu a la iaia:
" Però això fa pudor de merda senyoraaaaaaa…"
La iaia, amb un somriure d’orella a orella, li diu a la caixera:
"Ara, nena, puc comprar tres rotllos de paper higiènic?"
"Només compro el millor pel meu gat."
La caixera li respon:
"Ho sento, però no li podem vendre menjar per a gat sense que vostè no ens mostri una prova que en té un. Molta gent gran compra menjar per a gat, per desprès menjar-se’l. La gerència vol una prova de que vostè té un gat. "
La iaia se’n va a casa, agafa el seu gat i el porta al Supermercat. Llavors li van vendre el menjar per a gats.
El dia següent, la iaia va anar al mateix Supermercat i va comprar galetes per a gossos. La caixera aquesta vegada li torna ha exigir una prova que també té un gos, al·legant que molta gent gran a vegades fins hi tot compren menjar de gos per consum propi.
La iaia se’n va a casa i torna amb el seu gos.
Finalment li van vendre les galetes per a gos.
El següent dia, la iaia va tornar amb una petita capsa que tenia un forat a la tapa. La iaia li demana a la caixera que fiqui el dit pel forat de la caixa. La caixera no volia, però la iaia li va assegurar que no havia res a la caixa que li pogués mossegar. Llavors, la caixera ràpidament fica i treu el dit pel forat de la caixa i li diu a la iaia:
" Però això fa pudor de merda senyoraaaaaaa…"
La iaia, amb un somriure d’orella a orella, li diu a la caixera:
"Ara, nena, puc comprar tres rotllos de paper higiènic?"
QUI ES MÉS IDIOTA !
S'explica que en un poble de l'interior, ja fa molts anys, un grup de persones es divertien amb l'idiota del poble, un pobre infeliç, de poca intel·ligència, que vivia de petites bromes i almoines. Diàriament citaven a l’idiota al bar on es reunien els veïns i li oferien escollir entre dues monedes, una gran de 400 reals i una altra petita, de 2000 reals. Ell sempre escollia la més gran i menys valor, fet que era motiu de rialles i mofes de tots els veÏns.
Un dia, algú que observava al grup el va cridar a part i li van preguntar si encara no s’havia adonat que la moneda més gran era la que tenia menys valor.
"Ho sé, però el dia que esculli l’altra, el joc s’acaba i ja no guanyaré més monedes..."
El plaer més gran d’un home intel·ligent és aparentar ser idiota davant d’un idiota que aparenta ser intel·ligent.
Anònim
Un dia, algú que observava al grup el va cridar a part i li van preguntar si encara no s’havia adonat que la moneda més gran era la que tenia menys valor.
"Ho sé, però el dia que esculli l’altra, el joc s’acaba i ja no guanyaré més monedes..."
El plaer més gran d’un home intel·ligent és aparentar ser idiota davant d’un idiota que aparenta ser intel·ligent.
Anònim
DIARIS DE PARELLA
EL DIARI D'ELLA
Dissabte a la nit el vaig trobar extrany. Havíem quedat a trobar-nos en un bar per prendre una copa. Vaig ser tota la tarda de compres amb unes amigues i vaig pensar que era culpa meva perquè vaig arribar amb una mica de retard, però ell no va fer cap comentari. La conversa no era molt animada, així que li vaig proposar anar a un lloc més íntim per poder xerrar més tranquil·lament. Vam anar a un restaurant i ell es comportava de manera estranya. Estava com a absent. Vaig intentar que s'animés i vaig començar a pensar si seria per culpa meva o per qualsevol altra cosa. Li vaig preguntar i em va dir que no tenia res a veure amb mi. Però no em vaig quedar gaire convençuda.
De camí a casa, dins el cotxe, li vaig dir que l'estimava molt i ell es va limitar a passar-me el braç per les espatlles, sense contestar-me. No sé com explicar la seva actitud, perquè no em va dir que ell també m'estimava, no va dir res i jo estava cada vegada més preocupada.
Varem arribar a casa i en aquell moment vaig pensar que volia deixar correr la nostra relació. Per això vaig intentar parlar amb ell, però va possar la tele i es va posar a mirar-la amb aire distant, com fent-me veure que tot havia acabat entre nosaltres. Al final vaig desistir i li vaig dir que me n'anava al llit. Més o menys deu minuts més tard, va venir i, per sorpresa meva, va correspondre a les meves carícies i vam fer l'amor. Però continuava tenint un aire distret.
Després vaig voler afrontar la situació, parlar amb ell com més aviat millor, però es va quedar adormit.
Vaig començar a plorar i vaig plorar fins a quedar-me adormida.
Ja no sé què fer. Estic gairebé segura que està amb una altra. La meva vida és un autentic infern.
EL DIARI D'ELL
Ahir va perdre el Barça. Almenys vaig llançar una pols.
Dissabte a la nit el vaig trobar extrany. Havíem quedat a trobar-nos en un bar per prendre una copa. Vaig ser tota la tarda de compres amb unes amigues i vaig pensar que era culpa meva perquè vaig arribar amb una mica de retard, però ell no va fer cap comentari. La conversa no era molt animada, així que li vaig proposar anar a un lloc més íntim per poder xerrar més tranquil·lament. Vam anar a un restaurant i ell es comportava de manera estranya. Estava com a absent. Vaig intentar que s'animés i vaig començar a pensar si seria per culpa meva o per qualsevol altra cosa. Li vaig preguntar i em va dir que no tenia res a veure amb mi. Però no em vaig quedar gaire convençuda.
De camí a casa, dins el cotxe, li vaig dir que l'estimava molt i ell es va limitar a passar-me el braç per les espatlles, sense contestar-me. No sé com explicar la seva actitud, perquè no em va dir que ell també m'estimava, no va dir res i jo estava cada vegada més preocupada.
Varem arribar a casa i en aquell moment vaig pensar que volia deixar correr la nostra relació. Per això vaig intentar parlar amb ell, però va possar la tele i es va posar a mirar-la amb aire distant, com fent-me veure que tot havia acabat entre nosaltres. Al final vaig desistir i li vaig dir que me n'anava al llit. Més o menys deu minuts més tard, va venir i, per sorpresa meva, va correspondre a les meves carícies i vam fer l'amor. Però continuava tenint un aire distret.
Després vaig voler afrontar la situació, parlar amb ell com més aviat millor, però es va quedar adormit.
Vaig començar a plorar i vaig plorar fins a quedar-me adormida.
Ja no sé què fer. Estic gairebé segura que està amb una altra. La meva vida és un autentic infern.
EL DIARI D'ELL
Ahir va perdre el Barça. Almenys vaig llançar una pols.
diumenge, d’abril 02, 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)